Un fitxer amb vernís UVI selectiu o amb estampació (metal·litzada o hologràfica) està a punt per a impremta quan compleix aquestes condicions:
- Cada acabat va en la seva pròpia capa, amb una tinta directa del mateix nom: «Barniz» (vernís) o «Stamping» (estampació).
- El que hi ha en aquesta capa és vectorial, al 100 % de la tinta directa i en sobreimpressió. Sense degradats, transparències ni trames.
- Els textos en positiu fan com a mínim 8 pt sense serif i 10 pt amb serif amb plastificació. Sense plastificació, en hologràfic i en negatiu, més.
- Les línies fan de 0,25 mm a 0,7 mm com a mínim, segons l'acabat. Són mil·límetres, no punts.
- Cap acabat a menys de 3 mm del tall ni del fendit, i 3 mm entre dos acabats diferents.
- El vernís amb relleu no coincideix al mateix lloc a l'anvers i al revers, i mai no se superposa a l'estampació.
- El tipus d'acabat (vernís pla o amb relleu; or, plata, coure o hologràfic) s'indica en fer la comanda, no al fitxer.
La resta del fitxer segueix les regles de sempre: sang, CMYK, resolució i fonts. Són a la guia Com preparar un fitxer per a impremta. Aquí expliquem només el que canvia quan la peça porta vernís o estampació.
1. Com s'indica al fitxer on va el vernís o l'estampació?
Amb una capa a part i una tinta directa pròpia per a cada acabat. El vernís i l'estampació no s'imprimeixen amb tinta: s'apliquen a sobre de la peça impresa. Per això el fitxer ha de dir, amb una forma exacta, on va cadascun.
- Una capa per acabat. Anomena-la «Barniz» o «Stamping». Si la peça porta tall o fendit, també van en capes pròpies: «Corte» (tall) i «Hendido» (fendit).
- Una tinta directa amb el mateix nom que la capa. Tot el que hi ha a la capa «Barniz» es pinta amb la tinta directa «Barniz», i el mateix amb «Stamping». El color amb què la vegis en pantalla és igual: tria'n un que es distingeixi bé del disseny.
- El tipus s'indica en fer la comanda. El fitxer diu on va l'acabat; si el vernís és pla o amb relleu, o si l'estampació és or, plata, coure o hologràfica, ens ho dius a la comanda.
Si el vernís o l'estampació han de coincidir amb un element imprès, com ara un logotip, copia'n el traçat i enganxa'l a la capa de l'acabat a la mateixa posició. Si el redibuixes a mà, no coincideix mai del tot.
Què hi pot haver dins de la capa
- Només vectors: formes, traçats i textos. Una imatge de píxels surt amb les vores dentades.
- Sempre al 100 % de la tinta directa. El vernís i l'estampació no tenen mitges tintes: o hi són o no hi són. Un 50 % es converteix en una trama de punts i el resultat és imprevisible.
- Sense degradats, transparències, ombres ni efectes. Pel mateix motiu.
Quin efecte fa cada acabat? El vernís UVI és una brillantor translúcida que deixa veure el color de sota. Contrasta més sobre fons foscos o amb molta massa de color, i sobre plastificat mat o soft touch; sobre paper blanc gairebé no es nota. El vernís amb relleu afegeix volum i serveix per a textures. L'estampació, en canvi, cobreix: deixa una pel·lícula metal·litzada o hologràfica opaca. Ho expliquem amb fotos a Acabats.
2. Per què el vernís i l'estampació han d'anar en sobreimpressió?
Perquè, si no, el color de sota desapareix. Per defecte, quan un objecte queda a sobre d'un altre, el programa buida el de sota («calat»). Amb un color del disseny és el correcte. Amb un acabat, no: el vernís s'aplica a sobre de la impressió, de manera que sota la forma del vernís quedaria el paper en blanc.
Marca els objectes de les capes «Barniz» i «Stamping» amb sobreimprimir relleno i, si tenen contorn, també sobreimprimir trazo. A l'apartat 7 expliquem on s'activa i com comprovar-ho.
No confonguis aquestes tintes directes amb els colors Pantone del disseny. «Barniz» i «Stamping» són instruccions per a l'acabat i no es converteixen mai a CMYK. Un Pantone del disseny, en canvi, se sol imprimir en quadricromia.
3. Quina mida mínima necessiten els textos i les línies?
Depèn de l'acabat, de si hi ha plastificació a sota i de si l'element va en positiu o en negatiu. Amb plastificació, un text en positiu necessita com a mínim 8 pt sense serif i 10 pt amb serif; sense plastificació, 10 i 12 pt.
- En positiu: el text o la línia porten l'acabat. Per exemple, un logotip en vernís sobre un fons mat.
- En negatiu: l'acabat ocupa una zona i el text queda calat a dins, sense acabat. Per exemple, un nom del color del fons dins d'una taca d'estampació. Necessita molt més cos, perquè l'acabat tendeix a tancar els buits.
La mida del text va en punts (pt). El gruix de línia i la separació entre elements van en mil·límetres: 0,25 mm és gairebé tres vegades la línia mínima d'impressió (0,25 pt).
Elements en positiu
| Acabat | Plastificació a sota | Text mínim (sense serif / amb serif) | Línia mínima | Separació mínima |
|---|---|---|---|---|
| Vernís pla | Sí | 8 / 10 pt | 0,25 mm | 0,25 mm |
| Vernís pla | No | 10 / 12 pt | 0,4 mm | 0,4 mm |
| Vernís amb relleu | Sí | 8 / 10 pt | 0,35 mm | 0,35 mm |
| Vernís amb relleu | No | 10 / 12 pt | 0,5 mm | 0,5 mm |
| Estampació metal·litzada | Sí | 8 / 10 pt | 0,5 mm | 0,35 mm |
| Estampació metal·litzada | No | 10 / 12 pt | 0,7 mm | 0,5 mm |
| Estampació hologràfica | Sí | 9 / 11 pt | 0,5 mm | 0,35 mm |
Elements en negatiu (calats dins de l'acabat)
| Acabat | Plastificació a sota | Text mínim (sense serif / amb serif) | Línia mínima | Separació mínima |
|---|---|---|---|---|
| Vernís pla | Sí | 14 / 18 pt | 0,35 mm | 0,35 mm |
| Vernís pla | No | 16 / 20 pt | 0,5 mm | 0,5 mm |
| Vernís amb relleu | Sí | 14 / 18 pt | 0,5 mm | 0,5 mm |
| Vernís amb relleu | No | 16 / 20 pt | 0,7 mm | 0,7 mm |
| Estampació metal·litzada | Sí | 14 / 18 pt | 0,5 mm | 0,5 mm |
| Estampació metal·litzada | No | 16 / 20 pt | 0,7 mm | 0,7 mm |
| Estampació hologràfica | Sí | 18 / 20 pt | 0,6 mm | 0,35 mm |
Per a hologràfic sense plastificació, consulta'ns abans de dissenyar.
No n'hi ha prou amb el cos: mira també el traç. Les lletres han de respectar la línia mínima. Una tipografia light o thin a 12 pt pot tenir traços més fins que 0,35 mm, i aquests traços es trenquen o no es transfereixen. Per a textos amb acabat, fes servir pesos regular o més gruixuts.
Exemple. Un avís legal de 7 pt en vernís no surt: amb plastificació, el mínim és 8 pt sense serif. I un eslògan de 12 pt calat dins d'una taca d'estampació tampoc: en negatiu calen 14 pt sense serif amb plastificació, o 16 pt sense.
4. A quina distància del tall, del fendit i d'altres acabats?
A 3 mm com a mínim, en els tres casos.
- Del tall: cap acabat a menys de 3 mm. El tall es pot desviar ±1 mm, i un acabat enganxat a la vora pot quedar tallat o desprendre's.
- Del fendit i del plec: cap acabat a menys de 3 mm. En doblegar, el vernís i l'estampació s'esquerden o es desprenen. Si la peça es plega, ho expliquem a la guia de fullets plegats.
- Entre dos acabats diferents: 3 mm de separació. El vernís amb relleu i l'estampació no se superposen mai.
A diferència de la impressió, el vernís i l'estampació no porten sang: queden dins de la peça.
5. Es pot posar vernís o estampació a les dues cares?
Sí, però el vernís amb relleu no pot anar al mateix lloc a l'anvers i al revers. Si coincideix, el relleu d'una cara afecta l'assecatge i el tall de l'altra.
- Prepara l'anvers i el revers com a pàgines separades del mateix PDF, cadascuna amb la seva capa d'acabat.
- Abans de tancar el disseny, superposa les dues pàgines i comprova que els elements amb relleu no coincideixen. Si coincideixen, desplaça'n un dels dos.
- Tingues en compte que, en girar la peça, el que és a l'esquerra a l'anvers queda a la dreta al revers.
6. Cal plastificar sota el vernís o l'estampació?
No sempre, però convé. El vernís i l'estampació s'adhereixen millor sobre una plastificació, i per això els mínims de la taula són més baixos quan n'hi ha.
- Adherència. Sobre plastificació, l'acabat s'adhereix de manera uniforme. Sense, depèn molt del paper.
- Detall. Amb plastificació es poden fer textos i línies més fins (apartat 3).
- Contrast. Un vernís brillant sobre plastificat mat o soft touch és el contrast més marcat: es veu i es nota al tacte.
- Paper. El paper ha d'admetre plastificació. Els papers texturats o molt porosos no admeten vernís.
Si la teva peça va sense plastificar, aplica les files «No» de la taula i pregunta'ns abans pel paper. En hologràfic, consulta'ns sempre que no hi hagi plastificació.
7. Com comprovo el fitxer abans d'exportar-lo?
Amb la previsualització de separacions: si cada acabat surt com una planxa pròpia i, en amagar-la, el disseny de sota continua intacte, el fitxer està bé.
A Illustrator
- Crea la tinta directa: al panell Muestras, Nueva muestra, amb Tipo de color: Tinta plana i el nom «Barniz» o «Stamping». Adobe anomena «tinta plana» la tinta directa.
- A Ventana → Capas, crea una capa amb el mateix nom i posa-hi les formes de l'acabat, pintades amb aquesta mostra al 100 %.
- Selecciona aquestes formes i, a Ventana → Atributos, activa Sobreimprimir relleno (i Sobreimprimir trazo si tenen contorn).
- Converteix els textos de l'acabat a traçats amb Texto → Crear contornos.
- Obre Ventana → Previsualizar separaciones i activa Previsualización de sobreimpresión. Comprova que apareix la tinta «Barniz» o «Stamping» al costat de les quatre de CMYK, i que, en amagar-la, el color de sota continua complet, sense buits blancs.
A InDesign
- Crea la tinta directa al panell Muestras amb Nueva muestra de color, Tipo de color: Tinta plana i el mateix nom que la capa.
- Crea la capa a Ventana → Capas i col·loca-hi les formes de l'acabat. Si venen d'Illustrator, la tinta directa es conserva en col·locar-les.
- Activa la sobreimpressió a Ventana → Salida → Atributos: Sobreimprimir relleno i, si cal, Sobreimprimir trazo.
- Revisa a Ventana → Salida → Previsualizar separaciones que la tinta de l'acabat apareix com a planxa pròpia i que no hi ha buits a sota.
- Obre l'Administrador de tintas des del menú del tauler Muestras i comprova que no hi ha tintes duplicades amb noms semblants («Barniz», «Barniz 2», «barniz»).
Si dissenyes amb Canva: Canva no permet crear tintes directes ni capes tècniques (ho expliquem a la guia de preparació de fitxers). Envia'ns el disseny i indica'ns on va l'acabat; valorem amb tu com preparar aquestes capes a partir del disseny.
8. Com exporto el PDF perquè conservi les tintes directes?
Exporta sense convertir les tintes directes a quadricromia i amb la sobreimpressió intacta. El format PDF/X concret, pregunta'ns-el: en treballs amb tintes especials depèn del treball.
- Exporta en PDF d'Adobe per a impressió: a InDesign, Archivo → Exportar → PDF de Adobe (imprimir); a Illustrator, Archivo → Guardar como → PDF de Adobe.
- Marques i sang: activa les marques de tall i 3 mm de sang, com en qualsevol altre treball.
- Tintes directes: a l'Administrador de tintas del quadre d'exportació, deixa desactivada l'opció Todas las tintas planas a cuatricromías. Si s'activa, el vernís i l'estampació s'imprimeixen com un color més.
- Un PDF per producte: amb l'anvers i el revers com a pàgines, en ordre.
Després d'exportar, obre el PDF a Acrobat i revisa la Previsualización de salida: la tinta «Barniz» o «Stamping» ha d'aparèixer a la llista, separada de CMYK.
9. Quins són els errors més freqüents?
| Error | Què passa | Com evitar-ho |
|---|---|---|
| L'acabat no està en sobreimpressió | Sota el vernís o l'estampació queda el paper en blanc | Sobreimprimir l'emplenament i el traç; comprovar-ho amb la previsualització de separacions |
| L'acabat està en un color CMYK o en un Pantone | S'imprimeix com un color més i no se sap on va l'acabat | Una tinta directa anomenada «Barniz» o «Stamping» |
| Degradats, ombres, transparències o trames a la capa | L'acabat no té mitges tintes: es perd o surt amb la vora irregular | Formes planes al 100 % |
| Textos petits o tipografies light | Les lletres s'empasten o es trenquen | Respectar els mínims de l'apartat 3, també en el gruix del traç |
| Acabat enganxat al tall o sobre un plec | Queda tallat o es desprèn; al plec s'esquerda | 3 mm com a mínim del tall i del fendit |
| Relleu al mateix lloc a l'anvers i al revers | Problemes d'assecatge i de tall | Desplaçar els elements amb relleu d'una de les cares |
| Acabat fet amb una imatge de píxels | Vores dentades | Només vectors; textos convertits a traçats |
| Capes ocultes o restes de proves a la capa de l'acabat | Apareixen acabats on no tocava | Revisar totes les capes abans d'exportar |
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre vernís UVI i impressió UV?
El vernís UVI és un acabat que s'aplica sobre una peça ja impresa, en zones concretes o a tota la superfície. La impressió UV és un sistema d'impressió, habitual en gran format i sobre suports rígids. Aquesta guia tracta del vernís.
On indico si el vernís és pla o amb relleu, o si l'estampació és or o plata?
En fer la comanda del treball, no al fitxer. El fitxer només diu on va cada acabat, amb la capa i la tinta directa «Barniz» o «Stamping».
Puc envernissar tota la cara de la peça?
El vernís selectiu llueix precisament pel contrast amb les zones sense vernís. Si l'acabat ha de cobrir gairebé tota la cara, consulta'ns abans de dissenyar.
Es nota el vernís sobre un fons blanc?
Gairebé no. El vernís és translúcid: destaca sobre fons foscos o amb molt de color, i sobre plastificat mat o soft touch. Si el fons és blanc, valora un altre acabat o un fons amb color.
Puc posar vernís sobre una foto?
Sí, sobre tota la foto o sobre una part, sempre que la forma del vernís sigui un traçat vectorial. Si vols envernissar només un objecte de la foto, cal dibuixar-ne el contorn.
Què passa si el meu fitxer no té les capes preparades?
Abans de produir en revisem les característiques tècniques. Si hi falta la capa de l'acabat o no està ben definida, et diem què hi falta i valorem amb tu com resoldre-ho.