Un fullet plegat està a punt per a impremta quan el fitxer compleix aquestes condicions:
- És un PDF de dues pàgines a la mida oberta: la pàgina 1 és la cara exterior (la que es veu amb el fullet tancat) i la pàgina 2, la interior.
- Les pales tenen les mides del seu plegat. En un tríptic envolvent A4: 100, 100 i 97 mm; la de 97 és la que es plega cap a dins.
- El revers està girat com toca: d'esquerra a dreta si els doblecs són verticals; si són horitzontals, una cara queda del revés respecte a l'altra.
- Els textos i els logotips queden a 3-5 mm dels doblecs, igual que del tall. Els acabats, a 3 mm com a mínim.
- A partir de 170 g es fa el fendit al paper abans de plegar-lo; per sota, es plega directament. Si hi ha molta tinta o fons sòlids sobre el doblec, a més, es plastifica.
- Abans d'enviar-lo, has fet una maqueta de paper i has comprovat que cada cara surt al seu lloc i en el seu sentit.
La resta és com en qualsevol imprès: 3 mm de sang amb marques de tall, CMYK, resolució i fonts. És a la guia Com preparar un fitxer per a impremta. Aquí expliquem només el que canvia quan la peça es plega.
1. Quins tipus de plegat hi ha i quantes cares té cadascun?
Cada plegat es defineix pel nombre de doblecs i per com es tanquen les pales. Cada pala té dues cares: una a l'exterior i una altra a l'interior. Un díptic té 4 cares; un tríptic, 6; un quadríptic, 8.
| Plegat | Doblecs | Cares | Com es tanca | Per a què serveix |
|---|---|---|---|---|
| Díptic | 1, al centre | 4 | Es doblega per la meitat, com un llibre | Presentacions breus, invitacions, cartes de menú, programes |
| Tríptic envolvent | 2 | 6 | Una pala es plega cap a dins i l'altra l'embolcalla | El fullet comercial més habitual: portada, tres cares de contingut i contraportada |
| Acordió | 2 | 6 | En ziga-zaga: cada doblec va en sentit contrari a l'anterior | Contingut que es llegeix en seqüència: passos, recorreguts, gammes de producte |
| En finestra | 2 | 6 | Les dues pales laterals es tanquen cap al centre, com dues portes | Presentar un producte o una imatge que es descobreix en obrir-lo |
| Envolvent de 3 doblecs | 3 | 8 | Les pales s'enrotllen l'una dins de l'altra | Més contingut amb la mateixa mida tancada que un tríptic |
| En cartera | 3 | 8 | Les pales laterals es tanquen cap al centre i després es doblega per la meitat | Fullets de producte que s'obren en una superfície gran |
| En creu | 2, perpendiculars | 8 | Es doblega per la meitat i una altra vegada per la meitat en l'altre sentit | Mapes, plànols i pòsters que han de cabre en un format petit |
El tríptic envolvent i l'acordió es confonen sovint, però el fitxer de l'un no serveix per a l'altre: canvien les mides de les pales i l'ordre de les cares.
Si el teu fullet porta, a més, una forma troquelada (una cantonada arrodonida, una finestra retallada), el tall es prepara com expliquem a la guia de troquel.
2. On va la pàgina 1 i en quin ordre van les cares?
La pàgina 1 del PDF és la cara exterior: totes les cares que es veuen amb el fullet tancat, incloses la portada i la contraportada. La pàgina 2 és la cara interior: el que es veu en obrir-lo del tot.
No s'envia una pàgina per cada pala. A diferència d'un catàleg, que va en pàgines soltes, cada pàgina del PDF d'un fullet plegat és el plec sencer, obert, amb les pales l'una al costat de l'altra.
Díptic
A la pàgina 1, la contraportada va a l'esquerra i la portada a la dreta. A la pàgina 2 hi ha les dues cares interiors, que es llegeixen d'esquerra a dreta com un llibre obert.
Tríptic envolvent
D'esquerra a dreta, vist en pantalla:
| Pàgina del PDF | Pala esquerra | Pala central | Pala dreta |
|---|---|---|---|
| 1 · Exterior | Pala que es plega cap a dins (97 mm): és el primer que es veu en obrir la portada | Contraportada (100 mm) | Portada (100 mm) |
| 2 · Interior | Interior esquerra (100 mm) | Interior central (100 mm) | Interior de la pala que es plega (97 mm) |
Fixa't que la pala de 97 mm és a l'esquerra a l'exterior i a la dreta a l'interior: és la mateixa pala vista per les seves dues cares. Si la poses al mateix costat a les dues pàgines, el fullet no tanca bé.
Acordió
La portada és una de les pales dels extrems i la contraportada, la de l'altre extrem a l'altra cara. Quina de les dues depèn del sentit en què vulguis que s'obri: decideix-ho amb la maqueta (apartat 7).
3. Com es gira el revers segons el sentit del doblec?
Si els doblecs són verticals, el revers es gira d'esquerra a dreta, com la pàgina d'un llibre, i les dues cares del PDF van en el mateix sentit. Si són horitzontals, una cara queda del revés respecte a l'altra.
- Doblecs verticals (pales l'una al costat de l'altra: díptics, tríptics i acordions habituals). Les dues pàgines del PDF van dretes. En girar el plec, el que era a l'esquerra a l'exterior queda a la dreta a l'interior; per això la pala de 97 mm del tríptic canvia de costat.
- Doblecs horitzontals (pales l'l'una sobre l'altra, com un cavallet de taula o un díptic que s'obre cap amunt). El plec es gira de dalt a baix, i una cara queda cap per avall respecte a l'altra. En un cavallet, a més, les dues cares exteriors van en sentit contrari dins de la mateixa pàgina, perquè es llegeixin dretes des dels dos costats de la taula.
L'orientació de cada cara és una decisió de disseny, i el fitxer és la referència: si una cara arriba girada, surt girada. En plegats horitzontals i en creu, la maqueta de paper és l'única manera segura de comprovar-ho.
4. Quines mides té cada pala?
Depèn del plegat. En un díptic, les dues meitats són iguals; en un acordió, totes les pales mesuren el mateix; en un tríptic envolvent, la pala que es plega cap a dins és més estreta.
| Plegat | Mida oberta | Pales, d'esquerra a dreta a l'exterior |
|---|---|---|
| Tríptic envolvent | A4 apaïsat (297 × 210 mm) | 97 + 100 + 100 mm (a l'interior, 100 + 100 + 97 mm) |
| Acordió de 3 pales | A4 apaïsat (297 × 210 mm) | 99 + 99 + 99 mm |
| Díptic | La que triïs | Dues meitats iguals |
Per què la pala interior del tríptic és més estreta? Perquè queda dins de les altres dues. Si mesurés el mateix, toparia amb el doblec en tancar-lo: el fullet faria panxa o la pala es doblegaria per la vora.
Per a altres formats o plegats (en finestra, en cartera, envolvent de 3 doblecs, en creu), demana'ns les mides abans de començar el disseny. No hi ha plantilles genèriques que serveixin per a tots: les pales interiors depenen del plegat i del paper.
Com muntar-ho al programa
- Crea un document a la mida oberta (per exemple, 297 × 210 mm) amb dues pàgines i 3 mm de sang al voltant.
- Col·loca guies a cada doblec, a la distància exacta de la vora esquerra. En el tríptic envolvent, a l'exterior: a 97 i a 197 mm; a l'interior: a 100 i a 200 mm.
- Els doblecs no porten sang. La sang va només al voltant del plec, a la vora que es talla. Entre pala i pala, el disseny és continu.
- No dibuixis al fitxer les línies de doblec ni els marcs de les pales: s'imprimirien. Les guies del programa no surten al PDF.
Exemple. Un tríptic envolvent A4 muntat amb tres pales de 99 mm sembla correcte en pantalla. En plegar-lo, la pala interior topa amb el doblec i empeny cap a fora, i el fullet no tanca pla. Amb 100, 100 i 97 mm tanca net.
5. Quina distància deixo entre els textos i els doblecs?
La mateixa que amb el tall: textos, logotips, números i codis QR, a 3-5 mm de cada doblec. Un doblec, com un tall, mai no cau exactament a la línia teòrica, i el que hi està enganxat pot quedar doblegat o passar a la pala del costat.
- Textos i elements importants: a 3-5 mm del doblec, a cada costat. Cap línia de text no ha de creuar un doblec.
- Vernís, estampació i altres acabats: a 3 mm com a mínim del doblec i del fendit. En doblegar-los s'esquerden o es desprenen. Ho expliquem a la guia de vernís UVI i estampació.
- Fotos i fons sí que poden creuar un doblec. Evita que el doblec passi per una cara, per un producte o per un text dins de la imatge.
- Plegats de 3 doblecs o més (cartera, creu, envolvent de 3 doblecs): deixa una mica més de marge al costat dels doblecs. Com més doblecs, més s'acumula qualsevol petita desviació.
6. Quan cal fer el fendit i quan cal plastificar?
A partir de 170 g, es fa el fendit al paper abans de plegar-lo; per sota de 170 g es plega directament, sense fendit. Si, a més, hi ha molta tinta o un fons sòlid sobre el doblec, convé plastificar.
- Què és el fendit. Una marca a pressió a la línia del doblec que prepara el paper per doblegar-se. Sense aquesta marca, en papers gruixuts les fibres es trenquen per fora del doblec i la vora queda esquerdada.
- A partir de 170 g, sempre. Per sota de 170 g no es fa fendit: el paper es plega directament.
- Molta tinta al doblec: plastificació. Amb fons sòlids o foscos o molta càrrega de tinta sobre el doblec, la tinta es clivella en doblegar-la i pot repintar a la cara contrària. La plastificació la protegeix. Els tipus de plastificació són a Acabats.
Exemple. Un díptic en cartolina gruixuda amb l'exterior en blau marí a sang: sense fendit, el llom s'esquerda i deixa veure el blanc del paper; amb fendit però sense plastificar, la tinta del llom es pot clivellar. Amb fendit i plastificació, el doblec surt net.
He de marcar el fendit al fitxer?
En els plegats estàndard, no: els doblecs surten del tipus de plegat i de les mides de les pales que ens indiques en fer la comanda. Només cal marcar-lo si el fendit no és evident, per exemple en una peça amb una forma especial o amb doblecs fora de les mides habituals. En aquest cas:
- Crea una capa «Hendido» (fendit) i una tinta directa amb el mateix nom.
- Dibuixa cada fendit com una línia vectorial al 100 % d'aquesta tinta, en sobreimpressió. Sense degradats, transparències ni trames.
- Si la peça porta també un contorn troquelat, va en una altra capa, «Corte» (tall). Ho expliquem a la guia de troquel.
7. Com faig una maqueta de paper per comprovar-ho?
Imprimeix les dues pàgines del PDF al 100 %, una a cada cara d'un mateix paper, retalla-ho i plega-ho. En pocs minuts veus si cada cara cau al seu lloc i en el seu sentit, una cosa que en pantalla és fàcil passar per alt.
- Imprimeix el PDF a mida real, sense «ajustar a la pàgina», a doble cara. Si la teva impressora no imprimeix a doble cara, imprimeix les dues pàgines i enganxa-les esquena amb esquena.
- Retalla per la línia de tall i plega per les guies, en l'ordre del plegat que demanaràs.
- Comprova-ho: la portada queda davant amb el fullet tancat; cap text no queda cap per avall; res d'important no cau en un doblec; la pala interior del tríptic no topa en tancar-lo.
8. Quins són els errors més freqüents?
| Error | Què passa | Com evitar-ho |
|---|---|---|
| Tres pales iguals en un tríptic envolvent | La pala interior topa amb el doblec i el fullet no tanca pla | En A4: 100, 100 i 97 mm |
| La pala estreta al mateix costat a les dues pàgines | L'exterior i l'interior no coincideixen en plegar | Exterior: 97 a l'esquerra; interior: 97 a la dreta |
| Portada a la pàgina 2 o a la pala equivocada | Amb el fullet tancat es veu l'interior o la contraportada | Pàgina 1 = exterior; en el tríptic, la portada és la pala dreta |
| Una pàgina del PDF per pala | Cal recompondre el plec i es perd la continuïtat entre pales | Dues pàgines a la mida oberta: exterior i interior |
| Revers en el sentit equivocat en un doblec horitzontal | Una cara surt cap per avall | Maqueta de paper abans d'enviar-lo |
| Textos enganxats al doblec | Queden doblegats o passen a la pala del costat | 3-5 mm a cada costat del doblec |
| Línies de doblec o marcs de pala dibuixats al disseny | S'imprimeixen | Guies del programa, que no surten al PDF |
| Paper de 170 g o més sense fendit | El doblec s'esquerda | Fendit a partir de 170 g |
| Fons sòlid sobre el doblec sense plastificar | La tinta es clivella i pot repintar a l'altra cara | Plastificació, o un disseny amb menys tinta al doblec |
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre díptic, tríptic i quadríptic?
El nombre de pales. Un díptic té 2 pales i 4 cares; un tríptic, 3 pales i 6 cares; un quadríptic, 4 pales i 8 cares. Dins de cadascun, el tipus de plegat (envolvent, acordió, finestra, cartera…) canvia les mides i l'ordre de les cares.
Els doblecs porten sang?
No. La sang de 3 mm va només al voltant del plec obert, on es talla. Als doblecs, el disseny és continu d'una pala a la següent.
Puc demanar un plegat amb altres mides?
Sí. Pregunta'ns les mides de les pales per al teu format i el teu plegat abans de començar el disseny. Així el fitxer surt bé a la primera.
Una foto pot passar per sobre d'un doblec?
Sí, els fons i les fotos poden creuar els doblecs. Procura que el doblec no caigui sobre una cara, un producte o un text, i si el fons és molt fosc i el paper gruixut, plastifica'l.
Puc imprimir un fullet plegat en paper kraft o texturat?
Consulta'ns-ho abans de tancar el disseny. En papers texturats, els fons llisos no surten uniformes. I en papers de color, com el kraft, els colors del disseny canvien si no porten blanc a sota; ho expliquem a la guia de tintes especials.
Què passa si el meu fitxer no té les pales ben mesurades?
Abans de produir-lo en revisem les característiques tècniques. Si les pales, l'ordre de les cares o els marges no quadren amb el plegat, et diem què hi falta i valorem amb tu com resoldre-ho.